Autors diversos, coordinat per la Friedrich Ebert Stiftung, la Hans Böckler Stiftung i Social Europe.

Publicat com Social Europe Dossier. Berlin 2020.

El dossier «Just Transition» (Transició Justa, de l’original en anglès) va néixer com una iniciativa conjunta de les tres institucions que el publiquen  (les fundacions Friedrich Ebert i Hans Böckler més Social Europe) a l’escalf del New Green Deal. Dur a terme la transició ecològica cap a un futur sostenible resulta essencial.

Des de la perspectiva socialdemòcrata cal dur a terme una transició justa que no faci créixer més la desigualtat. En cas contrari, la transició tindria efectes molt negatius sobre els més desfavorits per causa de la pèrdua de llocs de treball en les indústries vinculades o derivades dels combustibles fòssils, pel creixement de la pobresa energètica o a conseqüència de mesures de govern mal orientades (p. ex. els beneficis fiscals per als vehicles elèctrics i la penalització del parc mòbil més antic sense mesures correctores de les desigualtats en les capacitats adquisitives de ciutadans privats o professionals amb pocs recursos econòmics).

El dossier tracta d’abordar diferents aspectes de la idea: des del concepte de la «transició justa» fins a concrecions de diverses facetes del tema. Les aportacions, fins a un total de setze, tenen diferents mides i diversos nivells de concreció. Cal destacar molt especialment la contribució de Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica del govern presidit per Pedro Sánchez. El seu text, un dels més extensos, versa sobre la transició justa com una ambició social i climàtica.

Atesa la diversitat dels perfils dels autors (polítics, sindicalistes, governants i tècnics- les seves biografies són dins del document original) estem davant d’un text que no és homogeni, però que en canvi ens ajuda a configurar una mirada polièdrica sobre la necessària construcció de la Transició Ecològica sense perdre de vista la idea central de la socialdemocràcia: la persecució d’un horitzó de major igualtat.

Éloi Laurent comença el seu text recordant-nos que l’ús del terme «transició» en el context mediambiental es va introduir per gaudir d’una expressió, tan neutra com sigui possible, que no espantés la societat per les dures eleccions i sacrificis a fer per viure en harmonia amb la biosfera. Acaba el seu text recordant-nos que la transició serà difícil, però més difícil pot ser haver de viure en un món que cremi com Califòrnia o es trenqui com Xile.

De la idea del «Fons per a la Transició Justa» ens en parla Ludovic Voet. El secretari confederal de la Confederació Europea de Sindicats (CES) opina que la iniciativa de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, és molt interessant, però que les seves reduïdes dimensions (4.800 M€) són només una gota en l’oceà de necessitats que planteja una transició justa. Conclou afirmant que el repte que afronta la UE no només té a veure amb els diners sinó que és, sobretot, una qüestió de voluntat política.

Béla Galgóczi, investigador de l’Institut de la CES, ens aproxima als problemes pràctics de la descarbonització de la UE i concretament a l’extinció del carbó com a combustible. Reconeix els fonaments científics del canvi climàtic, és conscient de la necessitat d’introduir canvis radicals i per aquest motiu reclama que s’incrementin notablement els recursos atorgats al «Fons per a la Transició Justa» de la UE.

Liina Carr, secretària confederal de la CES, se centra en la idea de Justícia Climàtica. Afirma que la UE no tindrà mai un futur sostenible si milers de treballadors passen a engruixir les xifres d’aturats. El New Green Deal ha de prioritzar la inequitat social. No podem permetre, afirma, que l’emergència climàtica esdevingui una emergència social.

Marina Povitikina i Bo Rothstein posen l’accent en la bona governança perquè calen polítiques efectives contra aquesta amenaça contra el benestar en el nostre planeta i això implicarà grans canvis per a molts sectors de l’economia i per a la societat en general. Els dos investigadors suecs posen l’èmfasi en remarcar que tots els populistes posen l’accent en la competència i honorabilitat dels polítics quan ataquen les polítiques relacionades amb la lluita contra el canvi climàtic.

Teresa Ribera destaca la necessitat d’equiparar l’ambició de les polítiques contra el canvi climàtic amb l’ambició per al canvi social. Planteja aquest enfocament com a guia per a l’acció de govern del seu ministeri i hi inclou, en aquest camí en què transició ecològica i canvi social van de la mà, la lluita contra la despoblació de les àrees rurals d’Espanya i la UE.

Samantha Smith proposa reemplaçar la por per l’esperança en la transició justa. Afirma que existeix una creixent comprensió del fet que la resposta real al canvi climàtic exigeix una profunda, ràpida i justa transformació de les economies i sectors. Requereix una transició justa. Pensa l’autora que si bé el sector energètic, en particular aquella part basada en el carbó, és el qui es troba en primera línia de la transició ecològica, tots els llocs de treball de tots els sectors hauran de canviar per respondre al canvi climàtic i a la desigualtat. És important i necessari fer bé la transició del sector energètic perquè això serà un precedent per a transicions molt més grans que estan per venir en altres sectors.

«Més enllà del creixement verd» és el títol del text que ens aporta Frank Hoffer. En síntesi, escriu, els llocs de treball marrons s’han de reemplaçar per llocs de treball verds. Hi haurà víctimes de la descarbonització, però per al bé major de salvar el planeta això resulta inevitable. Conclou afirmant que és massa depriment pensar que el destí final de la Humanitat és més cotxes, Ipads, moda encara més ràpida i mil milions de «likes» al FaceBook. Els visionaris primigenis del socialisme entenien el progrés tecnològic com a via per alliberar les persones de la càrrega del treball. John M. Keynes imaginava els seus nets treballant 15 hores per setmana. Paul Lafargue, fa 150 anys, amoïnat per l’obsessió del moviment laborista en el treball, promovia el dret a la mandra. És hora de posar aquestes visions en pràctica, conclou Hoffer.

Natalie Bennett ens parla del relat en l’esfera pública sobre la transició justa. I ens posa el focus en l’inconscient o no avaluat biaix dels periodistes amb les notícies manipulades sobre el canvi climàtic. Com per exemple, la forma en què el grup News Corporation, de Rupert Murdoch, anomenava els nombrosos incendis d’Austràlia (de principis del 2020) «emergència d’incendiaris» en lloc d’emergència climàtica. Després de parlar-nos del moviment d’activistes climàtics adolescents, Bennett afirma que ells estan demanant i creant visions d’una transició justa per la qual haurem de treballar tots plegats.

Elena Bixel ens explica les experiències de les diferents polítiques europees que busquen superar la dependència del carbó. Les primeres mesures legislatives per enterrar les centrals elèctriques de carbó daten del 2015. Avui, a aquestes legislacions, se’ls hi han afegit una cohort de mesures i polítiques que busquen afinar la transició cap a una electricitat descarbonitzada. Tot i això ens recorda que cap país de la UE ha trobat solucions que compleixin tots els requisits per resoldre la descarbonització, però el marc polític «Europa més enllà del carbó» està ajudant a fer el salt cap a un futur 100 per cent renovable.

John Weeks ens recorda que el debat sobre la transició justa no només ha aportat propostes concretes, a més a més ha servit per subratllar la necessitat de descartar fal·làcies que poden debilitar el moviment per a una societat sostenible. Potser la més perillosa de totes és la inherència que la lluita per a un planeta sostenible és un conflicte generacional. Conclou la seva aportació recordant-nos la cançó «Happy days are here again», la melodia electoral de la primera campanya de Franklin Delano Roosevelt a la presidència dels EUA.

Fent servir una analogia amb les pensions, Anton Hemerijck i Robin Huguenot-Nöel ens proposen aproximar-nos a la transició justa amb una altra mirada en la que els guanys i pèrdues de la transició justa són només aspectes temporals del ritme d’abandonament de les velles tecnologies mentre s’introdueixen les noves. En aquesta visió, ningú (ni tan sols el sindicalisme més conservador i curtplacista) pot ignorar la consideració d’una mirada de llarg recorregut.

Monique Goyens posa el focus en la pobresa energètica, un problema actual i creixent, com a exemple del que cal combatre amb un plantejament de transició justa. Afirma que aquesta justícia es concreta en donar el suport adequat a la gent que el necessita.

Rebekka Popp i Pieter de Pous abunden en l’explicació que el «Just Transition Fund» de la UE pot servir per accelerar l’abandonament del carbó en la producció d’electricitat. Amb aquesta base proposa que el Consell Europeu es plantegi objectius més ambiciosos per al 2030.

George Tyler ens explica que la taxa al carbó dels països de la UE (uns 25 € per tona) havien tornat antieconòmica la producció d’energia elèctrica en el 80% de les centrals amb aquest combustible. Tot i això, resulta insuficient per prevenir els ja immediats problemes derivats del canvi climàtic que afronten països com Bangladesh, Egipte o Indonèsia, entre d’altres. Demana mesures més ambicioses que tinguin en compte les necessitats de creixement econòmic dels països menys desenvolupats.

Per acabar, Maja Göpel ens presenta el Social Green Deal conjuntament amb la transició justa com la resposta europea a la crisi de la covid-19.

En síntesi, un conjunt d’aportacions que ajuden a enriquir la mirada i sobre la necessitat d’una transició justa tot i que a la vista de l’evolució recent dels preus de l’energia caldrà veure fins on resisteixen les polítiques europees destinades a extingir l’ús del carbó per produir energia elèctrica.

C.V.M.

Just Transition – Autors diversos (Ed. Friedrich Ebert & Hans Böckler & Social Europe 2020)